Conta la llegenda que en els temps dels pirates i corsaris, en què la nostra població vivia atemorida pels seus atacs, succeí un fet esgarrifós als límits de Mont-ras.
Vet aquí que una nau tripulada per pirates fondejà a les cales bessones de la Fontmorisca i el Crit. D’amagat, els pirates van aconseguir esmunyir-se fins al mas Gall Peric i el van atacar. El cant del gall del mas avisà els habitants de l’edifici, que pogueren fugir, però els pirates van ser a temps de raptar una noia molt bella.
Saquejaren i s’endugueren totes les coses de valor de la casa i també la donzella. Però la jove no volgué resignar-se a la seva sort i lluità amb força fins que van arribar a la platja. Quan la noia veié que els pirates la volien pujar al vaixell, va mossegar amb força el que la duia; aquest, enfurismat, agafà la seva espasa i la degollà. El crit esglaiador que féu la noia va ressonar a la cala i a tota la contrada. I així va morir la pobra donzella en mans dels pirates.
En el record ha restat el nom de les dues cales, bo i que diuen que avui dia, de tant en tant, els banyistes senten un crit estrany que no saben exactament d’on surt… però que sembla ben bé el crit d’una noia jove.
 
Extreta de Gran geografia comarcal de Catalunya. L’Empordà, vol. 4.